Per a orquestra simfònica i electròniques pregravades, 2024
Galícia reimaginada en una obra de ciència-ficció sonora: Alan Lomax, Miles Davis i un gest cap a la intel·ligència artificial.
(Durada 10′) Fl.I., Fl.II/picc., Ob., C.I., Cl. Sib., Cl.B. Sib., Fgt., Cfgt., 4 tpa., 2 tpt, Timb., 1 perc. (Vib., campana en mi, tam-tam, lira), Pno., Corda.
Obra estrenada per la Real Filharmonía de Galicia el 3 de maig de 2024.
Faramontaos 1952 s’inspira en les imatges d’Instagram de Galicia artificial. En elles, veiem fotografies generades amb intel·ligència artificial que ens porten a una Galícia imaginària, barrejant escenes de mitjans del segle XX amb móns de ciència-ficció.
Faramontaos 1952 narra la història d’alguna mena de vida extraterrestre que arriba en un objecte volador a aquesta aldea amb el conseqüent xoc cultural. Durant la seva estada, escolta el so de les gaites, el xiulet de l’esmolador o els sons de les processons i de carnestoltes.
En realitat, és la història d’Alan Lomax, musicòleg que va visitar Faramontaos l’any 1952 per recollir melodies populars. El xoc cultural en la seva arribada no va ser menor que si l’expedició fos extraterrestre.
La vida extraterrestre està representada per l’electrònica, que barreja sintetitzadors i codi morse per crear un llenguatge propi del cinema de ciència-ficció dels anys 80.
Galícia reimaginada en una obra de ciència-ficció sonora: Alan Lomax, Miles Davis i un gest cap a la intel·ligència artificial.
(Durada 10′) Fl.I., Fl.II/picc., Ob., C.I., Cl. Sib., Cl.B. Sib., Fgt., Cfgt., 4 tpa., 2 tpt, Timb., 1 perc. (Vib., campana en mi, tam-tam, lira), Pno., Corda.
Obra estrenada per la Real Filharmonía de Galicia el 3 de maig de 2024.
Faramontaos 1952 s’inspira en les imatges d’Instagram de Galicia artificial. En elles, veiem fotografies generades amb intel·ligència artificial que ens porten a una Galícia imaginària, barrejant escenes de mitjans del segle XX amb móns de ciència-ficció.
Faramontaos 1952 narra la història d’alguna mena de vida extraterrestre que arriba en un objecte volador a aquesta aldea amb el conseqüent xoc cultural. Durant la seva estada, escolta el so de les gaites, el xiulet de l’esmolador o els sons de les processons i de carnestoltes.
En realitat, és la història d’Alan Lomax, musicòleg que va visitar Faramontaos l’any 1952 per recollir melodies populars. El xoc cultural en la seva arribada no va ser menor que si l’expedició fos extraterrestre.
La vida extraterrestre està representada per l’electrònica, que barreja sintetitzadors i codi morse per crear un llenguatge propi del cinema de ciència-ficció dels anys 80.
